Detectius literaris II (joc de pistes)

Abril de 2010. Un drac terrible assetja el poble d'Alcover cercant alguna cosa, però no per menjar. És un drac devorallibres, de l'espècie Devorum librum . S'ha colat a la biblioteca de l'escola i ha rebuscat entre els prestatges. Mentre intentava fer-se amb els llibres que li  agraden, la gent del poble l'ha foragitat, i ara està molt, molt enfadat.
Sabem que li agraden 10 llibres en concret, ja que són els que ha estat remenant. N'ha fet malbé les cobertes i n'ha estripat pàgines. O sigui, que tenim un grapat de cobertes malmeses i de fragments de llibres (primers capítols).

MISSIÓ
  • Haureu de trobar a la biblioteca, per classes (de 3r a 6è) una còpia d'un dels llibres que ha fet malbé el drac. D'aquesta manera els hi podrem oferir i ens deixarà tranquils fins el Sant Jordi 2011!!!
  • Per poder trobar el llibre, teniu quatre pistes (les trobareu en aquesta mateixa pàgina i també us arribaran a la classe el dilluns 19 d'abril):
  1. La coberta malmesa.
  2. Un fragment del primer capítol del llibre.
  3. Una pista amb detalls sobre l'autor i el llibre.
  4. A la pàgina Detectius Literaris I d'aquest mateix bloc, les 10 biografies dels 10 autors preferits del terrible drac.
Podeu utilitzar l'epèrgam per tal de cercar els llibres.
Quan tingueu el títol del llibre, aneu a la biblioteca a buscar-lo entre els prestatges. Si heu encertat, hi trobareu un missatge del drac. Pengeu el missatge , la pista escrita i la còpia de la coberta del llibre al mural del passadís. Segur que el drac estarà ben content que li trobem els seus llibres preferits!

VINGA, A LA FEINA!!! BONA SORT!!!

(Aquesta activitat està inspirada en Expedientes Secretos, del CEIP Juan de Vallejo) 

......................................................................................................................................

3rA

3a

PISTA:

Ha estat col·laboradora de la revista Cavall Fort fins fa ben poquet. El llibre que busqueu parla d'un personatge que se sent molt sol i busca parella.

FRAGMENT:

Una vegada hi havia un monstre jovenet que no coneixia gairebé res del món que coneixem nosaltres, perquè ni anava a l'escola ni mirava la tele.
Feia poc soroll i l'olor natural de meló barrejat amb castanya que solen fer els monstres. Només bramava i ballava a ritme de rock quan no el podia sentir ningú.
Tot plegat, no era ni petit ni gran, ni prim ni gras, ni es queixava del fred ni de la calor. I això el podia fer semblar ensopit, però no n'era ni poc ni gaire.
Podem ben assegurar que parlem d'un monstre interessant i molt especial.
Algú pot pensar, i fins i tot dir en veu alta, que tots els monstres en són, d'especials. Cert, qui ho pensi té raó; són especials i n'hi ha de moltes menes: uns que fan por, uns que fan riure, uns altres que fan venir son... De monstres, com de persones, no n'hi ha dos d'iguals.

....................................................................................................
3rB
            


3b2

PISTA:

Va escriure un  llibre que parla d'uns animals de laboratori. El llibre que busquem, però, parla d'uns altres animalets més petitons...

FRAGMENT:

 "Als formiguers hi ha un formigueig constant. És com tot de línies de puntets que s'enfonsen sota terra. Així..................
En un formiguer es formigueja molt. És un bullit de formigues que van i vénen, entren i surten, furguen i traginen, remenen i belluguen..., sense parar mai.
Les formigues treballen tant i es distreuen tan poc que mai no tenen res per dir, i per això quan passa  alguna cosa per petita que sigui, la notícia corre com el ble encès d'un coet fins que en un instant explota a les orelles de la reina del cau.
Així, quan la reina del formiguer, la Reina Pelada sense Corona ni Coronada, va saber que la Formiga Piga havia abandonat una bona estona la feina per anar a fer amics al bosc i pujar al cap de la Girafa Rafa per veure les altures i contemplar l'horitzó, va agafar una enrabiada que va fer tremolar tot el riu".
....................................................................................................

3rC

3c2


PISTA:

El seu primer llibre el va escriure amb 35 anys. Va guanyar el Premi Andersen de Literatura Infantil.
El llibre que busqueu tracta d'una nena amb un aspecte ben peculiar.

FRAGMENT:

Hi havia una vegada una nena, la petita Frederica, que tenia uns cabells molt especials. Tenia uns quants blens vermells com un pebrot  i el serrell de color de pastanaga, però la major part de cabells eren rojos com el suc de maduixa.
A més tenia pigues i estava bastant grassa.
La Frederica vivia en una casa antiga, al pis de dalt de tot. Per arribar al seu pis, calia pujar cent graons. La Frederica vivia amb la seva tia i un gat.


....................................................................................................

4rtA

3a2


PISTA:

Va ser primer mestre i després periodista. Viatjava per les escoles d'Italia explicant contes i històries que s'inventava.
El llibre que busqueu també parla de viatges...

FRAGMENT:

En Joan Esquenadret
viatjant en helicòpter,
un dia arriba al país
dels homes de la pasta dolça.

Quin país més llaminer,
quina gent tan falaguera!
Semblen de pa de pessic
i es mesuren amb cullera.

Porten noms molt escaients:
Melosa, Crema, Mató,
i tenen un rei que es diu
Glucós l'Edulcorador.


....................................................................................................
4rtB
3b2


PISTA:

Mestra, llicenciada, escriptora, editora... i a més ha guanyat diversos premis. Escriu per a nens i per a adults.
Esteu buscant un llibre que té un protagonista amb un avi ben especial...

FRAGMENT:

Em dic Joan.
El meu avi sempre diu: "De Joans, Peres i ases, n'hi ha per totes les cases." I no sé ben bé perquè ho diu. A casa meva només hi ha un Joan, que sóc jo. De Peres no n'hi ha cap. I d'ases, que jo sàpiga, tampoc. Encara que, de vegades, el pare em diu que si no m'aprenc les taules de multiplicar, em convertiré en un ase.
A la meva classe no hi ha cap altre nen que es digui Joan. He preguntat als companys i només a casa de la Claudia hi ha un Pere, que és el seu pare. I de debò, de debò que d'ases ningú en té.
....................................................................................................
5èA
4a2

PISTA:

Aquest escriptor va començar a escriure de molt, molt jove; i ha aprofitat el temps, ja que té una gran quantitat de llibres escrits i de premis guanyats.
Us agradaria conèixer què us passarà demà? I d'aquí a deu anys? Doncs el protagonista del llibre que busqueu tindrà l'ocasió de saber-ho...

FRAGMENT:

Aquell dia va ser molt, molt especial per al Xavier. No cal dir que ell no ho sabia. Els dies especials no són pas aquells que ens fa l'efecte que ho seran, per més que de vegades ens entestem que ho siguin. Els dies especials sempre són aquells en què, inesperadament, l'atzar , la sorpresa i el destí fan acte de presència i, aleshores..., passa.
I què és el que passa?
Qualsevol cosa! Això és el bo del cas, tot i que de vegades sigui dolent.
En Xavier no s'ho hagués imaginat mai, perquè precisament aquell dia, fins a l'hora d'abandonar l'escola, no havia estat pas allò que se'n diu meravellós.
....................................................................................................
5èB
4b2

PISTA:

Va ser professora i editora, i ara només es dedica a llò que li agrada,escriure, tant per a nens com per a adults.
Als protagonistes del llibre que busqueu els encanten les aventures i els viatges. Compte amb les onades!

FRAGMENT:

Per què les mares s'empesquen coses tan mortalment avorrides just quan comencen les vacances? La teva, també? La de l'Emi, per descomptat que sí. No és que sigui una maniàtica de l'ordre i la neteja, no. Però, almenys un cop l'any, se li creua un cable i, apa! Tothom a pencar. La superioritat diu que els llibres estan fets de cacau i que no hi ha qui trobi res i que han de reorganitzar les llibreries. I l'Emi: sí, buana. I la mare se la mira com si anés a clavar-li una nata, però no ho fa perquè no seria políticament correcte, ni ara que l'Emi té tretze anys, ni quan era petita. Tot i que, de ganes, no li'n falten, segons sembla. Però la mare de l'Emi és d'aquestes... d'aquestes defensores dels drets humans: si hi ha una manifestació a favor dels drets dels immigrants, hi va; si ha de protestar...

....................................................................................................
6èA
5a2

PISTA:

Aquest autor va començar a escriure de molt jove, i va ser per casualitat, per ajudar un bon amic, que li van publicar el seu primer llibre, que és el que ara mateix esteu buscant.
Un llibre fantàstic d'aventures "ferroviàries".

FRAGMENT:

El país on vivia en Lluc el maquinista es deina Lummerland i era molt petit.
Era extraordinàriament petit en comparació amb d'altres països com, per exemple, Alemanya, o l'Àfrica, o la Xina. Era si fa no fa el doble de gran que casa nostra i es componia en la seva major part d'una muntanya de dos cims, un de més alt i un altre una mica més baix.
Al voltant de la muntanya serpentejaven una colla de camins, amb pontets i passos. hi havia també una via fèrria plena de revolts. Passaven per cinc túnels que travessaven la muntanya en tots els sentits, de cim a cim.
De cases, naturalment, també n'hi havia a Lummerland; una del tot corrent i una amb una botigueta. Després venia una estació molt petita al peu de la muntanya.

....................................................................................................
6èB
5b2

PISTA:

Aquest autores va quedar sense pare de ben jovenet. Va tombar pels internats britànics, fins que va ser prou gran per allistar-se a l'exèrcit, fent de pilot. Les seves històries provenen dels contes que s'inventava pels seus fills. Un secret: es delia per la xocolata!
Busqueu un llibre amb un personatge gran, enorme, gegantí...


FRAGMENT:

Sophie no podia dormir.
Per una escletxa de les cortines entrava un raig de lluna al biaix que resplendia directament sobre el seu coixí.
Les altres criatures que hi havia al dormitori ja feia hores que dormien.
Sophie va tancar els ulls i es va quedar ben quieta, s'esforçava a dormir.
No li va servir de res. El raig de lluna era com un ganivet de plata que tallava l'habitació fins a arribar-li a la cara.
A tota la casa hi havia un silenci sepulcral. Del pis de sota no pujava ni una veu ni la més lleugera remor de passes.

....................................................................................................

6èC
5c2f

PISTA:

Aquest autor ha estat relacionat des de sempre amb una revista per a infants que teniu a l'expositor de fora de la biblioteca.
Ha escrit molts llibres per a nois i noies.
El llibre que busqueu tracta d'una colla d'amics que es fiquen en algun embolic.


FRAGMENT:

- Ei, nois! Mireu qui ve per aquí...
- Fixeu-vos quina pinta d'ensopit!
- Ja cal que s'espavili, si no vol que li treguin la son de les orelles...!
- Què has fet?
- On has estat?
- Jo...
- Jo...
En començar el mes d'octubre, cada any passava igual: mitja hora abans d'obrir-se l'escola ja hi havia tot de grupets pel carrer, davant la porta.
La majoria de nois havien passat una nit inquieta; havien encès més d'un cop el llum de la tauleta per saber si ja era l'hora. Després de saltar del llit i de rentar-se amb una esgarrapada, havien engolit un vas de llet sense queixar-se ni que fos massa freda o massa calenta.
En retrobar-se, venien les grans explicacions. es miraven, feien quatre crits i, de cop, com una ampolla que es buida, intentaven explicar a batzegades com havien passat les vacances...


....................................................................................................